Funcions en Python

Sintaxi

def nom_funcio(paràmetres):
    # cos de la funció

Exemple

def saluda():
    print("Hola des de la funció!")

saluda()

Definir una funció no l'executa: el seu cos només corre quan algú la crida, escrivint el seu nom seguit de parèntesis. Fixa't que, a diferència de C, no cal dir el tipus de res: ni dels paràmetres ni del que retorna.

Paràmetres amb valor per defecte

def saluda(nom="desconegut"):
    print(f"Hola, {nom}!")

saluda()          # Hola, desconegut!
saluda("Jordi")   # Hola, Jordi!

Si no li passes aquest paràmetre, saluda fa servir el valor per defecte ("desconegut"). És una comoditat que C no té: allà, tots els paràmetres són sempre obligatoris.

Exemple

def incrementa(n):
    n = n + 1
    print(f"Dins de la funció: {n}")

x = 5
incrementa(x)
print(f"Fora de la funció: {x}")

La sortida és Dins de la funció: 6 i després Fora de la funció: 5 — exactament com en C. incrementa rep el valor de x (5) i el guarda en un nom propi, n; reassignar n no toca x per a res. Per intercanviar valors entre variables del cridant de debò (l'equivalent del que en C es fa amb apuntadors) caldrà una altra tècnica, que veurem més endavant.

Exemple

def quadrat(n):
    return n * n

resultat = quadrat(6)
print(f"El quadrat de 6 és {resultat}")

Si una funció no té cap return, o en té un sense valor (return tot sol), en realitat retorna None — l'equivalent Python d'una funció void de C.

def quadrat(n):
    return n * n

def cub(n):
    return quadrat(n) * n

cub no recalcula n * n: reaprofita quadrat. Quan una funció en crida una altra, l'execució "puja" a la nova funció i, quan aquesta acaba, torna exactament al punt on l'havies cridat.

Exemple

punt = (3, 7)
print(punt)

x, y = punt
print(x, y)

Pots desempaquetar-la directament en variables separades, com x, y = punt. De moment només la fem servir com a tipus de dada dins de l'script: no la passarem com a paràmetre ni la retornarem d'una funció — això té més sentit quan comparem amb els apuntadors de C.

Exemple

notes = [7, 5, 9, 6]

suma = 0
for n in notes:
    suma = suma + n

print(f"Mitjana: {suma / len(notes):.2f}")

len(notes) dona el nombre d'elements. notes.append(valor) n'afegeix un al final. Igual que amb les tuples, de moment treballarem les llistes sempre dins del mateix script, sense passar-les mai com a paràmetre d'una funció.

Exemple: simular un dau

import random

dau = random.randint(1, 6)
print(f"Has tret un {dau}")

random.randint(a, b) retorna un enter entre a i b, tots dos inclosos. També existeix random.choice(llista), que n'escull un element a l'atzar.

Un avantatge sobre C

A diferència del rand() de C, el mòdul random de Python fa servir sempre el mateix algorisme (Mersenne Twister) a qualsevol sistema operatiu: el resultat no depèn de si estàs a Linux o a Windows. Això sí, com que és aleatori de debò, als exercicis només et demanarem comprovar propietats (per exemple, que surti entre 1 i 6), mai un número concret.