Condicionals en C

Sintaxi

if (condició) {
    // s'executa només si condició és certa
}

Exemple

int nota = 7;
if (nota >= 5) {
    printf("Aprovat\n");
}

Si nota >= 5 és certa, s'executa el cos. Si és falsa, simplement es continua després del bloc, sense fer res.

Exemple

int nota = 3;
if (nota >= 5) {
    printf("Aprovat\n");
} else {
    printf("Suspès\n");
}

El bloc else s'executa exactament quan la condició de l'if és falsa. Sempre s'executa un dels dos blocs, mai els dos.

Exemple

int nota = 6;
if (nota >= 9) {
    printf("Excel·lent\n");
} else if (nota >= 7) {
    printf("Notable\n");
} else if (nota >= 5) {
    printf("Aprovat\n");
} else {
    printf("Suspès\n");
}

Es comproven les condicions en ordre, d'una en una. En el moment que una és certa, s'executa el seu bloc i ja no es comprova cap més condició de la cadena.

Taula

Operador	Vol dir
a && b	cert si a i b són certes totes dues
a || b	cert si com a mínim una de les dues és certa
!a	el contrari d'a: si a és certa, !a és falsa

Exemple

int edat = 16;
if (edat >= 0 && edat <= 17) {
    printf("Ets menor d'edat\n");
}

Com que en C el 0 és fals i qualsevol altre valor és cert, !0 val 1 i !5 val 0 — fixa't que no cal que l'operand sigui 1 perquè es consideri cert.

Avaluació en curtcircuit

En a && b, si a ja és falsa, b ni s'arriba a avaluar: el resultat ja no pot canviar. El mateix amb a || b quan a ja és certa. Això es pot aprofitar per evitar errors:

if (b != 0 && a / b > 1) {
    printf("Es compleix\n");
}

Si b val 0, b != 0 ja és falsa i a / b mai s'avalua: no hi ha divisió per zero. Si escrivissis les dues condicions a l'inrevés (a / b > 1 && b != 0), el programa petaria quan b fos 0.

Compte: = no és ==

Un error molt típic és escriure una assignació on toca una comparació. Com que en C tota expressió té un valor, x = 5 també en té un (5, que és cert), i el compilador no s'hi queixa:

if (x = 5) { ... }   // assigna 5 a x i SEMPRE és cert: bug!
if (x == 5) { ... }  // compara x amb 5: això és el que volíem

Compila igualment i, com que 5 és un valor diferent de zero, el bloc s'executa sempre, canviant per sorpresa el valor de x. Val la pena mirar-s'hi dues vegades quan s'escriu un if.

Quan calen parèntesis

&& es comprova abans que ||, així que a || b && c es llegeix com a || (b && c). És vàlid tal qual, però els parèntesis explícits (a || (b && c)) fan que ningú hagi de recordar la regla per entendre-ho.

Sintaxi

switch (variable) {
    case valor1:
        // ...
        break;
    case valor2:
        // ...
        break;
    default:
        // si no coincideix amb cap cas
}

Exemple

int dia = 3;
switch (dia) {
    case 1:
        printf("Dilluns\n");
        break;
    case 2:
        printf("Dimarts\n");
        break;
    case 3:
        printf("Dimecres\n");
        break;
    default:
        printf("Dia no vàlid\n");
}

El default és opcional i s'executa quan cap case coincideix.

Compte amb oblidar el break!

Si un case no acaba amb break, l'execució continua cap al case següent encara que no hi torni a haver cap comprovació — es diu fall-through, i sol ser un error involuntari.

int x = 1;
switch (x) {
    case 1:
        printf("u\n");
        // falta el break!
    case 2:
        printf("dos\n");
        break;
}
// imprimeix "u" I "dos", encara que x només val 1

Sintaxi

condició ? valor_si_certa : valor_si_falsa

Exemple

int a = 5;
int b = 8;
int max = (a > b) ? a : b;
printf("%d\n", max);

Equival a: si a > b, max val a; si no, val b. Aquí a > b és fals, així que max val 8.