Apuntadors en C

Els dos símbols nous

Exemple

int x = 42;
int *p;      // p és un apuntador a int

p = &x;      // p ara guarda l'adreça de x

printf("%d\n", x);    // 42
printf("%d\n", *p);   // 42 — el mateix, a través de p

int *p; declara p com "un apuntador a un int": p no guardarà mai directament un 42, sinó l'adreça d'algun int que el val 42. *p (desreferenciar) et porta fins a aquell valor.

Exemple

void swap(int *a, int *b) {
    int temp = *a;
    *a = *b;
    *b = temp;
}

int main() {
    int x = 5;
    int y = 8;

    swap(&x, &y);
    printf("x=%d y=%d\n", x, y);

    return 0;
}

La sortida és x=8 y=5: s'han intercanviat de debò. swap no rep els valors 5 i 8, sinó les adreces de x i y; *a = *b no canvia el paràmetre a, canvia el que hi ha a l'adreça on apunta a — és a dir, x mateixa.

Fixa't en el patró: igual que scanf("%d", &edat) necessitava & perquè havia d'escriure un valor a la variable del cridant, qualsevol funció que vulgui modificar una variable de qui la crida necessita la seva adreça.

Exemple

int suma_vector(int v[], int mida) {
    int i, suma = 0;

    for (i = 0; i < mida; i++) {
        suma = suma + v[i];
    }

    return suma;
}

int v[] com a paràmetre no crea una còpia del vector: per sota, el que realment es passa és l'adreça de la primera cel·la (per això sol caldre passar també mida: el vector, un cop dins la funció, ja no "sap" quants elements té). Com que no hi ha còpia, si la funció escriu a v[i], modifica el vector original — això és exactament el que farà l'ordenació.

La idea

Es recorre el vector comparant parelles d'elements consecutius; si estan desordenats, s'intercanvien. Repetint prou voltes, els elements més grans van "pujant" cap al final, com bombolles.

Exemple

void bombolla(int v[], int mida) {
    int i, j, temp;

    for (i = 0; i < mida - 1; i++) {
        for (j = 0; j < mida - 1 - i; j++) {
            if (v[j] > v[j + 1]) {
                temp = v[j];
                v[j] = v[j + 1];
                v[j + 1] = temp;
            }
        }
    }
}

El bucle de fora (i) compta les passades; el de dins (j) recorre el vector comparant v[j] amb v[j+1]. Cada passada deixa un element més "col·locat" al final, per això el bucle de dins es va escurçant (mida - 1 - i). L'intercanvi és exactament el swap de més amunt, fet a mà sobre dues cel·les.