Primers passos en Python (II)

Exemple

edat = int(input("Quants anys tens? "))
print(f"L'any que ve en tindràs {edat + 1}")

input(...) mostra el text entre parèntesis i espera que l'usuari escrigui alguna cosa i premi Intro. El resultat és sempre str; per fer-hi operacions numèriques cal envoltar-lo amb int() (nombre enter) o float() (nombre decimal).

El problema

a = input("Primer número: ")   # l'usuari escriu 5
b = input("Segon número: ")   # l'usuari escriu 3
print(a + b)                   # imprimeix 53, no 8!

Com a i b són str, l'operador + no suma — concatena els textos: "5" + "3" dona "53".

La solució

a = int(input("Primer número: "))
b = int(input("Segon número: "))
print(a + b)                   # ara sí: 8

Un extra de Python: pots encadenar comparacions directament, tal com ho escriuries en matemàtiques: 0 <= nota <= 10 comprova les dues condicions alhora. En C caldria escriure-ho amb un &&: nota >= 0 && nota <= 10.

Assignació múltiple

a, b, c = 1, 2, 3
print(a, b, c)

Intercanviar dues variables

a, b = b, a

Aquesta única línia intercanvia els valors de a i b sense necessitar cap variable temporal. Python primer calcula la parella (b, a) sencera, i després l'assigna. En C caldria una tercera variable per no perdre cap valor pel camí.

Exemple

import math

costat = 5.0
diagonal = math.sqrt(costat ** 2 + costat ** 2)
print(f"La diagonal val {diagonal:.2f}")

A diferència de C, on calia pow(base, exponent) de <math.h>, en Python base ** exponent ja funciona sense importar res. Per sqrt(), log() i similars sí que cal import math.

pi = 3.14159265
print(f"Pi val {pi:.2f}")   # Pi val 3.14

Tot el que va després dels dos punts dins les claus és l'especificador de format.

pi = 3.14159265

print("Pi val %.2f" % pi)              # estil antic, semblant a printf de C
print("Pi val {:.2f}".format(pi))      # estil .format()
print(f"Pi val {pi:.2f}")              # f-strings: la que fem servir aquí

Les tres línies mostren exactament el mateix resultat. L'especificador .2f és el mateix en totes tres.